L’article anterior denominat : Els minerals i les persones, finalitzava amb les següents frases :
» En estat de relaxació / meditació, passem a sentir-nos UN energèticament, mentre que en un estat d’excitació, dispersem l’energia i el ser en un o altre estat, només depèn de la nostra actitud «profunda» .
Els minerals ens permeten accedir «conscientment » al nostre complex camp energètic i mostrar sensorialment aquells aspectes en què hem d’aprofundir, o bé ens permeten obtenir una ràpida relaxació i benestar, entre moltes altres possibilitats .
Arribats a aquest punt, no hi ha per part nostra cap altra opció que no sigui la experimental i per això, animem els lectors a que realitzin les seves pròpies experiències amb els minerals i en especial, que es deixin guiar per la seva intuïció.
Les persones quan llegeixen :
- » passem a sentir-nos UN energèticament», no poden percebre el que significa perquè no ho han experimentat sensorialment
- només depèn de la nostra actitud «profunda», es fan una idea mental, però no emocional del sentit de profunditat
- quan vam arribar a la conclusió que » no hi ha una altra opció que no sigui la experimental i per això, animem els lectors a que realitzin les seves pròpies experiències amb els minerals», ells mateixos es pregunten i com ho hem de fer?.
Aquest text te com objectiu iniciar el camí de l’auto- aprenentatge per mitjà de l’ocupació dels arbres i els minerals, com a porta d’accés al nostre interior.
Aquí es procurarà expressar a un nivell de comunicació molt bàsic, l’experiència que disposem en aquest sentit i que és el resultat de l’experimentació amb el nostre cos com si fos un instrument .
Partim de les següents condicions :
- totes les persones sense distinció, tenen habilitats que sobrepassen la «normalitat » i que poden utilitzar, quan així ho decideixin
- els materials que necessitem són de fàcil accés, el nostre cos, els arbres i els minerals
- s’ha d’estar centrat en l’experiència
- no cal cap coneixement previ
- hem de prioritzar un temps / espai per a la realització de les experiències
Les preguntes usuals a l’inici del procés són :
Què faig ?
Com ho faig ?
Quant temps ?
Què he de sentir ?
Com es que faig i sento, el que he sentir ?
Què significa anar al meu interior ?
Tant si comencem pels arbres (recomanable) com pels minerals, hem de seleccionar un entorn tranquil per a la realització de l’experiència, de manera que no ens puguin interrompre sobtadament .
Un cop escollit, cal observar, és a dir, veure si hom està tranquil, o bé preocupat per algun tema, si ens fa mal alguna part del nostre cos …. etc , puix que l’exercici es basa precisament en observar i comparar quines sensacions tenim un cop comencem l’experiència, amb respecte a la fi.
Arbre
Seria preferible començar per un arbre que l’escorça no sigui gruixuda o molt rígida, ideal el plataner (Platanus hispanica), però si es tracta de l’hivern, cal cercar un arbre de fulla perenne.
Com ho faig ?
Un cop escollit, hem de situar-nos davant d’ell i centrar el nostre pes a les dues cames, separades de la manera còmoda i que ens dongui estabilitat .
Tocarem el tronc de l’ arbre amb les dues palmells de les mans seguint el seu contorn, sense forçari sense recolzar-nos en ell, d’aquesta forma disp
osarem de més sensibilitat.
A continuació podem tancar els ulls per centrar l’atenció en el sentit del tacte i estar atents a les sensacions que ens arribin a «qualsevol part del cos , o bé al cos sencer».
Mineral
En el cas del mineral podem escollir una posició asseguda en una cadira o butaca, però amb la condició que l’esquena estigui ben recta i estiguem còmodes.
Ens observem de nou, per prendre referència del nostre estat, qualsevol variació sobre ell, ens indicarà un canvi .
A continuació, seleccionem el mineral que més ens cridi l’ atenció de manera que ens quedi a l’interior de la mà doblegada i en contacte amb el palmell, tot això sense prémer fort, simplement subjectant perquè no caigui.
Seguidament tanquem els ulls i ens centrem de nou en les sensacions que percebem a la mà corresponent i al mateix temps a tot el cos .
Quant temps ?
No es tracta d’una experiència instantània, com és el cas d’obrir l’interruptor de la llum, s’ha d’esperar com a mínim 5 minuts reals en funció del grau de sensibilitat de cada persona i no s’ha d’estar pensant en això, sinó centrat en percebre les sensacions que apareguin.
Com sempre hi ha persones en que el fenòmen és instantani o fins i tot abans de fer contacte físic, però, també n’hi ha que no aconsegueixen notar res.
Això no és una competició, sinó un autodescobriment, pel que de nou no serveixen les comparacions .
Què he de sentir ?
Per les variacions pròpies de les persones, arbres i minerals, les sensacions són molt diferents entre persones i fins i tot en la mateixa persona en funció del seu estat físic, anímic, època de l’ any etc.
Quin tipus de sensacions podem percebre ?
El conjunt de sensacions que ens han expressat moltes persones quan han experimentat tant els arbres com els minerals, és el següent:
Atracció que mou el cos endavant / Balanceig a tot el cos / Batecs al pit / Buit a l’estómac / Calfreds / Calma / Electricitat a les mans / Mal de cames / Mal de genolls / Dolor turmell i cuixa / Energia que puja / Calor / Calor a la mà / Expansió / Força que puja per les cames / Formigueig / Fred / Mà adormida / Dolor a l’esquena / Dolor a l’orella dreta / Dolor d’espatlla / Mal de panxa / Mal de cap / Mareig / Més pesat / Nus a l’estómac / Palpitacions / Pessigolles a l’estómac / Peus adormits / Peus enganxats a terra / Peus pesats / Pressió a la boca de l’estómac / Pressió al cap / Pressió al pit / Pressió als peus / Punxades a les plantes de els peus / Una cosa que circula per dins / Relaxació / Repulsió que mou el cos enrere / Tranquil · litat / Pau.
A partir d’aquesta variabilitat, es dedueix que no hi ha una sensació específica i que també depèn de l’estat de cada persona, en general les sensacions tendeixen a centrar-se allà on tenim una ferida, contractura muscular …… , però és comú la sensació de benestar, relaxació, calma, tranquil · litat ……
Un cop comentat això, cal que cada persona se centri en si mateixa, en les seves pròpies sensacions i no compari amb altres, perquè aquelles poden ser enterament diferents .
Com se que faig i sento, el que he sentir ?
Per fer el que s’ha de fer …….. és qüestió de seguir els passos aquí descrits de la manera més natural possible i una vegada se senten «coses», seguir aventurant-se i explorar pel nostre compte.
Pel que fa al que hem de sentir, vista la variació de possibilitats existents, no hi ha altra guia que establir ben clar com ens sentim abans de l’inici de l’experiència, durant i després.
Què significa anar al meu interior ?
Les paraules que aquí s’escriguin , mai podran reflectir el que sent cada persona i en cada moment, per això, la paraula escrita es converteix en una interpretació molt parcial del que s’experimenta .
Potser una aproximació sigui l’article de La Vanguardia i una versió ben assolida i plena d’humor es la de’n Fidel Delgado .
Tot i així, procuraré explicar un mínim, dient que el nostre interior és un estat de pau en el què som conscients de nosaltres mateixos i que formem part d’un tot » .
És totalment oposat al quotidià i incessant setge de la nostra ment, indicant-nos això, allò, sense parar, o bé quan se’ns presenta amb l’eterna queixa ….. què hi ha dedel que és meu?, no compto jo? . …….. i així un llarg etc.
Per accedir al nostre interior i en la mesura de les nostres possibilitats (augmenten sensiblement amb la voluntat i la intenció de realitzar una pràctica diària), es tracta de reduir l’atenció que li atorguem als pensaments de la nostra ment i centrar-nos en sentir.
Sentir en el sentit de percebre quines sensacions notem en el nostre cos, sense preguntar ni qüestionar-nos res .
Deja una respuesta