Més enllà de la perspectiva de decoració, els minerals són presents a tot arreu en la indústria, puix que actuen com a catalitzadors en les reaccions químiques, per tant sense ells, la interacció entre elements o substàncies, no tindria lloc.
Què vol dir que sense la seva «presència», no es realitzaria la reacció química?.
Els minerals proporcionen, faciliten, permeten l’accés i desenvolupament d’un procés químic.
No obstant això , no només actuen així en la química, sinó també pel que fa als processos físics i els energètics.
Un simple exemple d’interacció física en la indústria electrònica dels rellotges, es el quars, que s’empra per fixar unes freqüències molt concretes d’oscil · lació.
El que potser és menys conegut de forma general, és que els minerals ens permeten accedir al nostre complex camp energètic i per comprendre-ho farem una petita volta, i començarem per l’aigua.
L’aigua
Admetent que l’aigua és un mineral, a través de l’observació del seu espectre d’absorció, podem apreciar part del que proporciona doncs facilita i permet, la vida en aquest planeta.
Espectre d’absorció de l’aigua
- Dins del ventall de longituds d’ona (Wavelength) que es corresponen amb la llum visible, el coeficient d’absorció (Absorption coefficient) és molt baix, ja que estan pròximes al mínim absolut de 0,0001 cm-1, prop dels 400 nanòmetres (nm) i això permet que passi la fotosíntesi en l’aigua del mar, fins a una profunditat de l’ordre dels 40 a 50m .
- En el rang de la longituds d’ona molt curtes, és a dir menys de 200nm (que es correspon amb les freqüències elevades i la màxima energia), el coeficient d’absorció és màxim 1000000 cm-1.
Així és l’aigua qui principalment absorbeix les radiacions a nivell de l’atmosfera i permet disposar d’un planeta càlid habitable.
Si observem quin és el coeficient d’ absorció de l’aigua en l’interval de 0 ºC a 37 ºC, que es correspon amb longitud d’ona entre 10,6 i 9 micròmetres (o el seu equivalent a la part superior de la gràfica de 1100 a a 1000 cm-1), comprenem a través del valor del seu coeficient d’absorció de l’ordre de 1000 cm-1, una de les raons del perquè ens sentim bé després de rentar-nos la cara, o millor encara, després d’una dutxa.
El rentar el mineral amb aigua el descàrrega i l’equilibra, igual que passa a una major escala després de la pluja, o si es tracta en especial de l’ambient humit de les illes per la seva interacció amb el mar.
Si acceptem aquest fet, podrem comprendre les característiques particulars en els caràcters de les persones «de terra endins» i la dels «illencs», o bé la necessitat que sentim de «descarregar» a través de la pluja, quan s’experimenta un llarg període de sequera per aquest efecte equilibrador de l’aigua.
Entrant més en detall en l’espectre d’absorció de l’aigua, podrem deduir certs fenòmens de sensibilitat com la que mostren respecte a l’aigua, les persones anomenades saurins, o bé el mateix efecte dels minerals sobre les persones.
Els saurins en general expressen que capten la situació de l’aigua subterrània, però el que no indiquen és que es tracta d’aigua que està en moviment, perquè el donem per descomptat.
Quan circula l’aigua en profunditat dins de les roques, en general ho fa a velocitats extremadament baixes (excepte en els sistemes càrstics), a través de petits forats o per fissures i són de l’ordre del mil · límetre o centímetre per dia.
Així, lògicament el seu temps de residència en el subsòl és molt elevat.
D’altra banda, hi han les radiacions ionitzants (amb partícules) del cosmos que provenen fonamentalment de les galàxies i del sol.
Aquesta radiació còsmica que és de tipus extremadament energètic (molt baixa longitud d’ona) és permanent i de forma genèrica, es considera que les partícules energètiques que arriben a la Terra, no entren més enllà dels 2 km de profunditat.
- baixa velocitat de circulació
- gran capacitat d’absorció de radiacions còsmiques
- partícules de gran energia
pel que cal esperar que estigui carregada energèticament.
Què és el que permet a la persona que ha desenvolupat la seva sensibilitat energètica, el detectar l’aigua?.
Simplement que a nivell d’interacció entre els camps electromagnètics, no hi ha interfases que separin dominis físicament diferents (Terra – persones, etc) , ja que hi ha una comunicació <=> interacció permanent, perquè tot / tots, estem units per xarxes que creem i que uneixen nodes energètics.
Com l’aigua es troba a efectes pràctics com si estigués estancada, la persona sensible quan es trobi per sobre d’una formació rocosa que la contingui, notarà un major nivell general d’energia, en respecte a una zona en què no hi hagi aigua.
No obstant això, no detectarà cap emplaçament en especial, per a realitzar la perforació per obtenir-la.
La persona percep variacions d’energia en travessar certes zones, no nivells d’energia absoluts, puix que actua per comparació, és a dir, aquí tinc més o menys sensació.
No obstant això, si l’aigua es troba en moviment i aquest és molt superior a la velocitat mitjana diària, sí que podrà detectar un increment local d’energia / cabal, en aquesta zona o punt en què això passi, i això s’esdevé en especial en les proximitats de les fonts / o les sorgencies.
Les persones
Ara que ens hem introduït en conceptes i paràmetres físics bàsics, podem endinsar-nos en l’objecte final d’aquest text, que és mostrar fonamentalment la interacció dels minerals «sòlids» amb les persones.
Un clar exemple d’això, és l’acció que el nostre cos genera sobre el quars.
En l’espectre d’absorció del quars i raonant de la mateixa manera que amb el cas de l’aigua, es pot apreciar que en el cas de l’energia d’una radiació en que la seva longitud d’ona és de l’ordre de 1100 cm-1, que equival als 9 micròmetres, el quars presenta un màxim d’absorció.
Això vol dir que el quars absorbirà tota l’energia que emeti un cos en la seva proximitat, a aquesta longitud d’ona.
Si acceptem que el cos humà està a una temperatura de 37 ºC, les lleis de la física ens indiquen (per medi de la relació de Planck), que un cos a aquesta temperatura, emet just una radiació d’una longitud d’ona de l’ordre de 9 micròmetres.
Així, hi ha coincidència en les longituds d’ona de l’emissor (la persona) i del receptor (el cristall de quars), de manera que si estem en contacte amb el cristall, aquest absorbirà la radiació emesa per nosaltres i l’emmagatzemarà en la seva estructura cristal · lina, fins a la seva saturació.
Quan el mineral tingui un excés d’energia, ha alliberar-se’n i una de les possibles formes de realitzar (no les úniques), és modificar o reequilibrar la seva estructura per mitjà de:
- reduir les distàncies interatòmiques
- el desplaçament, o rearranjament dels seus buits de l’estructura interna del cristall
- la fissuració
- l’aparició d’inclusions fluïdes
Vist l’efecte de la radiació humana sobre el quars, ens sorgeix la pregunta, quins efectes produeixen els minerals sòlids sobre les persones?.
Altre cop tornem a l’aigua, si les investigacions de diversos autors en W.A. Tiller, en Luc Montagnier, o de Masuro Emoto, ens mostren que l’aigua registra – memoritza – transmet la informació del seu entorn i la intenció de qui contacta amb ella, per què no farà el mateix de forma global el nostre propi cos (que fonamentalment és aigua), amb la informació històrica viscuda i en especial amb les nostres pròpies intencions ?.
Per tant, si d’alguna manera emmagatzemem història al nostre cos, ha de ser possible accedir-hi.
Davant de qualsevol situació o vivència exterior – interior en qualsevol ésser, aquest genera un camp energètic que se superposa al «normal», entenent per normal el seu estat habitual en repòs / harmonia.
Els minerals amb les seves característiques electromagnètiques, en la seva interacció amb els éssers «vius», permeten accedir físicament de manera selectiva i intel · ligent, al camp energètic d’aquells .
Els minerals ens ajuden a trobar la nostra pròpia energia essencial i a connectar / equilibrar amb aquells aspectes agradables i / o desagradables que hem generat.
Poden desestabilitzar, però són una bona eina per a l’autoconeixement i en especial per les persones formades en la «ciència geològica», una font inesgotable de trencament d’esquemes mentals .
El nostre cos disposa d’un camp energètic que a nivell electromagnètic està ben contrastat, així com que aquest varia en funció del medi extern i intern.
Aquest camp energètic es tradueix per exemple, en la formació i projecció de les ones cerebrals, o bé en la variació dels potencials elèctrics en els canvis en les funcions orgàniques o cel · lulars, entre altres fenòmens.
Això no només passa amb les persones o animals, també els vegetals tenen comportaments semblants, encara que variïn les magnituds i el temps de resposta.
Així, en el nostre cos, es genera una variació constant d’intensitat i tipus d’energia en funció de causes externes i internes, que donen lloc a un estat o una energia global, que procura mantenir una estabilitat «dinàmica » de la persona.
El concepte mèdic d’homeòstasi (procés pel qual un organisme manté les condicions internes constants necessàries per a la vida), es torna aplicar a nivell energètic i tot això, en llenguatge planer s’anomenaria aconseguir l’equilibri per mitjà de l’harmonia entre el nostre interior i l’exterior.
Ben mirat, no hi han diferencies entre interior i exterior, ens hem d’anar preparant per comprendre que no hi ha diferencies entre intern i extern, que tot és UN.
En estat de relaxació / meditació, passem a sentir-nos UN energèticament, mentre que en estat d’excitació, dispersem energia i l’estar en un o altre estat, només depèn de la nostra actitud «profunda» .
Els minerals ens permeten accedir «conscientment » al nostre complex camp energètic i mostrar sensorialment aquells aspectes en què hem d’aprofundir, o bé ens permeten obtenir una ràpida relaxació i benestar, entre moltes altres possibilitats.
Arribats a aquest punt, no hi ha per la nostra part altra opció que no sigui la experimental i per això, animem els lectors a que realitzin les seves pròpies experiències amb els minerals i sobretot, que es deixin guiar per la seva intuïció .
Deja una respuesta